// Rel languages

Català · Español · English · Français · 汉语


Logo AgendaConcerts.cat

AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món. Ens importa la teva privacitat i no fem servir galetes.

Busca concerts per dia

Galeries Fotogràfiques


Alberto Montero presenta la seva enigmàtica obra 'La Catedral Submergida' a la Fabra i Coats


Fotografies del dia 2019-02-23

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.

Alberto Montero presenta 'La Catedral Sumergida' a la Fabra i Coats de Barcelona.


Alberto Montero ha presentat el seu últim disc 'La Catedral Submergida' el dissabte 23 de febrer a la nit a la Fabra i Coats de Barcelona. El músic valencià ha tancat el seu cicle barceloní i ha tornat a la seva terra natal. No obstant això, tot i que ja porta una setmana vivint allà, segons ell mateix ha assegurat -no ha especificat la causa d'aquesta decisió-, ha tornat a la ciutat comtal per presentar el seu disc amb un jove quartet de corda i el seu grup - Marcos Junquera, Xavi Muñoz i Román Gil.

El concert no s'ha dut a terme a la sala de concerts pròpiament dita de l'antic recinte fabril, on per exemple la setmana passada es va dur a terme el Festival Cara·B, si no al hall de l'entrada. Aquest espai ha estat habilitat com un auditori temporal amb cadires plegables. El públic -¿100-200 persones? - ho ha omplert i ha mantingut un respectuós silenci durant l'actuació de l'Alberto.

Una actuació que ha estat la interpretació del disc sencer més alguna cançó d'un disc anterior -en anglès- precedida de la projecció d'un documental de com es va fer el disc. Encara que una persona que va gravar el material audiovisual assegura que en cap moment havia previst que fos exhibit al públic, la veritat és que té molta qualitat i és millor que molts dels materials extres que s'acostumen a afegir als DVD de grups musicals .

La projecció d'aquest document no és ni de bon tros accessòria. Ajuda de manera fenomenal a entendre 'La Catedral Submergida', una obra molt llunyana a les lleugereses del pop. Sona a música antiga i alhora molt exòtica però ho sembla perquè, com explica Alberto al vídeo, utilitza escales pentatòniques orientals. Una escala que també els impressionistes musicals, com Debussy -que té una obra monumental anomenada 'La Catedral Sumergida'-, també utilitzaven.

Alberto tenia previst crear un nou disc de pop però una nit, a Sagunt, mirant el mar fosc assegut a la platja, va començar a tocar la guitarra, a cantar i sentir que el rumb del seu nou disc sonaria com els vestigis d'una civilització arcaica i desconeguda. És un disc fosc, de fet la seva versió en vinil està plena del que semblen símbols ocultistes i d'alquímia, però alhora el missatge de les seves lletres, fruit dels seus experiments amb l'escriptura automàtica, són bastant clars.

És, tal com ell descriu, Alberto submergint-se en Alberto, el que ell anomena "una missa de l'autoconeixement". Albert amb una veu amb un pes que sembla venir dels relats de l'Odissea, onírica, o d'una antiga Abadia, catedralícia. Antiga com un ritual però també molt elegant. Sembla una música complicada per als nostres temps, aliena a la immediatesa i la impaciència en la qual vivim, però si s'interpreta el disc com un ritual de diverses fases, ho és bastant menys. El nom de les seves cançons donen una pista bastant evident: 'Confessió', 'Oració', 'Credo', 'Comunió'.... Cal deixar-se portar, embolicar-se en ell i sentir les pulsions ancestrals dels instruments de corda. Aquí la veu cantant, més fins i tot que la de l'Alberto que només és un instrument més -com en la polifonia medieval-, la tenen el piano i els instruments de corda.

'La Catedral Sumergida' pot teletransportar a l'oient a una època màgica i mítica, fosca però bella. Un fil d'Ariadna que es dirigeix ​​des de la música antiga al pop actual. Acosteu-vos.