// Rel languages

Català · Español · English · Français · 汉语


Logo AgendaConcerts.cat

AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món. Ens importa la teva privacitat i no fem servir galetes.

Busca concerts per dia

Galeries Fotogràfiques


Behemoth, black metal for the masses


Fotografies del dia 2019-01-18

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'

Behemoth, actuant a la sala Razzmatazz de Barcelona presentant 'I loved you at your darkest'


Els Behemoth, liderats per Nergal (de nom real Adam Darski), han portat el black metal al que molts aficionats al gènere anomenen ‘mainstream’. I que vol dir ‘mainstream’ al black metal? Coses diverses però sobretot s’apunta a la seva popularitat que es manifesta en gairebé omplir la sala Razzmatazz 1 de Barcelona. Pel black metal omplir una sala com la Razzmatazz és com pel pop omplir un Palau Sant Jordi.

Massa gent pel gènere musical misantròpic per excel·lència. Una altra podria ser l’ús abundant de bengales, fum, vestimenta, màscares diabòliques, peus de micro espectaculars amb simbologia ocultista i confeti al seu espectacle mesclat amb símbols d’ocultisme i satànics. Tot junt pot donar la sensació de xou de fireta per espantar àvies encara que la seva música difícilment pot agradar tothom. Behemoth no són Ghost, els del Papa Emeritus semblen ABBA al seu costat, Behemoth fan veritablement música extrema.

Els Behemoth (Nergal, Orion, Inferno i Seth) comencen a tenir una llarga història. Fundats el 1991 a Gdansk van començar interpretant black metal per passar-se al death metal i per tornar al black metal o hi ha qui el senyala com blackened death metal.

El cas és que la popularitat del grup no ha estat ni de bon tros sempre la mateixa. Alguns veterans poden recordar el concert de 2004 que van donar els Behemoth –en la seva época death metal, a la sala Mephisto avui en dia Bóveda- amb Krisiun, Incantation o Ranarok que amb un cartell de primer nivell del metall extrem no va omplir la petita sala del carrer Roc Boronat.

Nergal és un tipus inteligent i ha sabut vendre molt bé la seva proposta. Els últims discs de Behemoth, ‘I loved you at your darkest’ i ‘The Satanist’, combinen diversos estils i no es fan tan pesats com els de, per exemple, raw black metal. Són més accessibles pels amants del metal però ni de bon tros per qui no conegui l’estil amb anterioritat.

El xou, de poc més d’una hora, va començar amb el so d’un cor infantil cantant ‘Solve’, repetint de forma bastant inquietant ‘I shall not forgive’ amb veu fantasmagòrica i, cosa rara a Razzmatazz, mentre un teló ocultava l’escenari. En aquest teló es projectaven imatges en bucles que mostraven el mapa d’Espanya amb un anticrist al mig. Comença el concert i fora teló, com els Kiss. Apareixen a escena amb unes màscares tètriques que simulen un crani sense pell dins un escenari elegantment diabòlic. L’il·luminació també molt cuidada i intensa encara que esmorteïda, d’un blau pàl·lid en la major part del xou.

El públic, en general molt jove –molts no havien nascut al ’91- comença a aixecar els punys i a cridar “Nergal, Nergal” en comptes de Behemoth. La gent ho viu però no es desferma massa, una mica de mosh i de pogo, han vingut a veure un espectacle que paga la pena. A continuació, un perfum embriagador omple la sala. No, no és un porro de marihuana, ara els concerts de metal fan olor de mitra i encens. Entre altres moments memorables va haver-hi escopinades de sang al públic de les primeres fileres o un final amb dos tambors que per un moment va recordar Laibach.

 El concert va estar sobretot basat en els dos discs mencionats. Van sonar ‘Ora Pronobis Lucifer’, ‘Wolves Ov Siberia’, ‘Decade of Therion’, ‘We Are The Next 1000 Years’, ‘Ecclesia Diabolica Catholica’, ‘God = Dog’, ‘Daimonos’, ‘Bartzabel’, ‘Conquer All’, ‘Ov Fire and The Void’, ‘Lucifer’, ‘Chant for Eschaton 2000’, ‘Coagvla’ o ‘Blow Your Trumpets Gabriel’.

Els van acompanyar els grups At The Gates (mites del melodeath suec) i Wolves in the Throne Room (black metal).