Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
Gran interpretació de ‘In C’ de Terry Riley a l’obertura del Sónar 2018 a L’Auditori de Barcelona
Fotografies del dia 2018-06-14
Brad Lubman i l'OBC, interpretant 'In C' de Terry Riley en l'inauguració del Sónar 2018 a L'Auditori de Barcelona.
Brad Lubman i l'OBC, interpretant 'In C' de Terry Riley en l'inauguració del Sónar 2018 a L'Auditori de Barcelona.
L’obra ‘In C’ de Terry Riley, una de les obres més importants del minimalisme musical, ha estat l’encarregada d’inaugurar el Sónar 2018 a L’Auditori de Barcelona el vespre del dijous 14 de juny, tot i que el Sónar de fet ja ha començat a celebrar-se al migdia a la Fira de Barcelona a la plaça Espanya, l’anomenat Sónar de Dia.
No obstant això, el que sí és cert és que aquesta meravellosa obra de l’any 1964 no es podia interpretar en altre lloc que L’Auditori de Barcelona, amb la OBC i Brad Lubman. És una peça molt especial que requereix d’una molt bona sonoritat. No té absolutament res a veure amb el que es pot escoltar a YouTube sota el nom ‘In C Original’, una autèntica aberració en comparació, sense exagerar.
El que fa especial a aquesta obra és que mai sonarà igual en cada interpretació que es faci d’ella tot i que sempre serà la mateixa. Riley va escriure ‘In C’ de la següent manera: el número d’intèrprets ideal és 35 tot i que pot ser major o menor, intepretaran 53 frases musicals curtes, interpretades en ordre seqüèncial, però que les començaran en diferents moments, a la seva voluntat i un nombre de vegades arbitrari. Música experimental que ‘marida’ bé amb la vessant ‘música avançada’ o experimental del Sónar.
És a dir, poden triar en quin moment començar però no que interpretaran, de tal manera que les diferents capes de so crearan diferents atmosferes que mai seran idèntiques, hi ha una aleatorietat ‘controlada’. I això sí, sempre amb el so del Do, contínuament, com un metrònom, que sonarà milers de vegades durant els aproximadament 45 minuts que dura ‘In C’, anomenat ‘The Pulse’. Una carrega que durant el concert han compartit diferents músics.
Efectivament, l’obra està plena de crescendos gràcies als metalls encara que també hi ha moments més misteriosos amb la bellesa cristalina que atorgan els vibràfons. Una bellesa majestuosa però no barroca, plena de moviment i emoció que, paradoxalment, convida a la quietud i a la meditació, extàtica per moments, probablement a causa de les seves continues repeticions, els loops amb els quals es començava a experimentar als anys ’60. També s’apunta a un estat mental alterat per les drogues, també molt típic dels ’60.
El que més sorprén és que una economia de notes com la de ‘In C’, un full només, sigui capaç de generar uns passatges que a l’oïda sonen tan complexos, variats i subtils.