Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
El heavy no és violència, però el hardcore sí
Fotografies del dia 2022-09-11
Eternal Champion, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Eternal Champion, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Eternal Champion, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Atlantean Kodex, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Udol, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Guillotina, actuant a la Sala Upload de Barcelona.
Mentre el passat 11 de setembre les tietes visitaven Barcelona vestint samarretes negres i onejaven banderes amb el lema ‘Donec Perficiam’, els heavies enfilaven cap al Poble Espanyol amb samarretes negres de Manowar amb el nom del disc ‘Hail & Kill’. La Sala Upload, ubicada dins el recinte turístic, presentava un gran ambient per ser diumenge i durant la vetllada gaudiríem d’un cartell molt eclèctic: Guillotina (death metal), Udol (doom), la incorporació d’última hora d’Atlantean Kodex i, els cap de cartell, els superèpics Eternal Champion.
El grup que va començar els concerts va ser Guillotina amb el seu death metal old school. Presenten el seu EP ‘Mil Cortes’ amb un gran Joan Gau com a cantant (abans era Jonathan Cerón) i proveïdor de sons guturals. Tot i que la música sonava a un ritme acceleradíssim gairebé ningú del públic es movia excepte un individu que anava rebotant entre la gent.
I curiosament, amb el canvi de grup passem d’un ritme brutal a un de molt pausat amb els Udol. Doom metal cantat en català que recorda Candlemass. Van presentar el seu EP ‘153 lliures i 17 salaris’ amb cançons com ‘Invocació’. La sala va acabar d’omplir-se i el públic escoltava amb atenció.
A continuació va ser el torn de la gran sorpresa de la nit, el concert d’Atlantean Kodex. El concert dels alemanys ha estat anunciat només un pocs dies abans de la celebració de l’esdeveniment. En condicions normals, Atlantean Kodex haurien estat els caps de cartell, però en aquest cas eren convidats dels Eternal Champion. La seva presència segurament es deu al fet que els dos grups van compartir cartell al Pyrenean Warriors Open Air que es va celebrar el dia anterior a Torrelles de la Salanca. Aquí ja entra en escena el heavy metal d’inspiració èpica amb cançons com 'He Who Walks Behind The Years': grans riffs i puny enlaire. Tot i això, es va trobar a faltar una veu més potent amb els crits aguts de l’estil.
Finalment, va ser el torn dels Eternal Champion. Un concert que s’ha posposat des del 2020 i que ha canviat tres vegades de sala a Barcelona per ampliar aforament. Ha passat de la sala Meteoro a la sala La Téxtil per acabar celebrant-se a la sala Upload. Els nord-americans van presentar ‘Ravening Iron’, però abans van posar com a introducció al seu concert la cançó sencera ‘Fighting the World’ de Manowar.
L’epicitat dels Eternal Champion no és només musical, també estètica, i el seu cantant Jason Tarpey va cantar la primera cançó, ‘A Face in the Glare’, amb una cota de malla a la cara. El grup, també format per Brad Raub (guitarra), Arthur Rizk (bateria) i John Powers (guitarra), també van interpretar ‘Skullseeker’, ‘The Armor of Ire’, ‘The Last King of Pictdom’, ‘Ravening Iron’, ‘Coward’s Keep’, ‘Worms of the Earth’ o ‘Stygian Passage’.
El públic estava eufòric, els assistents aixecaven els punys i vessaven la cervesa de pura excitació, però l’ambient es va esguerrar de cop. De sobte, una onada va escombrar el públic de dreta a esquerra. Molta gent va caure a terra i podrien haver pres mal alguns assistents. La causa era un grup de hardcoretes que es van apropiar del concert, especialment un amb samarreta blanca i mullet que es van llançar des de l’escenari per caure de morros a terra (dues o tres vegades). De sobte, un concert que sembla fet per aixecar els punys i la birra es va convertir en un concert de hardcore de Nova York. El citat individu es dedicava a arrassar amb pantofladas a la cara a part de la gent i després s’amagava darrera dels seus amics, típic del hardcore, allà no hi ha moshpit, només hòsties amb la mà oberta. Això ho sé perquè la Sala Upload té diversos nivells i des d’on jo estava vaig poder veure amb tota claretat que estava passant a la part de sota de la sala, em sentia com un general observant el “camp de batalla”.
El públic del concert es va dividir en dos: a la dreta hardcores i a l’esquerra heavies que no entenien que estava passant. Una noia al mig del sector hardcore intentava mediar entre les parts i el cantant, Tarpey, va demanar “cool down”, però és que fins i tot la noia va rebre una plantofada del seu “amic” en un dels seus rampells. El concert va estar molt a prop d’acabar en batalla campal, amics de les dues bandes sostenien als que estaven més “calents”. I sí, clar, un des de la distància pot pensar: què podria ser més èpic en aquest context? Per sort la sang no va arribar al riu.
El concert va acabar amb els bisos ‘Retaliator’, la versío de Mystic Force ‘Awakened by the Dawn’ i el gran hit del grup: ‘I Am the Hammer’, entre l’eufòria desfermada del públic. Per sort els dos grups no es van trobar a la sortida del concert i van poder tornar a casa tranquils. Bé, alguns més que altres perquè un dels assistents portava una torrada de veritable “champion” i vam trigar gairebé una hora per portar-lo del Poble Espanyol al metro. Gens malament per ser un diumenge “tranquil”.