Català · Español · English · Français · 汉语


Logo AgendaConcerts.cat


Busca concerts per dia

AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads


Full of Hell, una bona definició de música extrema


Fotografies del dia 2018-03-27

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.

Full of Hell, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.


Full of Hell han demostrat a la Sala Bóveda de Barcelona el passat dimarts 27 de març el que és la música extrema. El quartet de Maryland ha escombrat el públic amb el seu grind-noise de difícil catalogació, va més enllà del metal més dur com el death o el black metal, és un altre domini que pertany al gènere de la música extrema sense cap tipus més d’adjectius.

Els nord-americans han actuat en la gira de Immolation juntament amb Monument of Misanthropy i Omopaghia, tots grups brutals, encara que ells van més enllà. Veure com es mou el seu cantant Dylan Walker per l’escenari és una cosa digna d’analitzar. Això ja no és ‘headbanging’, això és un atac d’histèria totalment desfermat.

Grups com Full of Hell, més que gaudir-los, el que fa un és experimentar-los en directe. Realment són una sensació pel cos. Són pura i autèntica violència sonora. I dir això no és menysprear-los ni molt menys, és el seu objectiu, llançar un punyal sonor com el que Dylan porta tatuat al braç dret amb el qual tallar les flors tatuades al seu braç esquerre. Aquí teniu el seu bandcamp, proveu d’escoltar ‘The King Laid Bare’ o 'Didn't the night end'.

Si es necessiten més referents per saber com sonen Full of Hell, només cal recordar que han publicat split amb Merzbow. Full of Hell no són tan extrems com el japonès, un autèntica bèstia de soroll demencial, però mantenen l’instint ferotge.

El grup el formen, a més del citat vocalista –que també s’encarrega de la part electrònica, que va donar certs problemes durant el concert-, Spencer Hazard (guitarres), Dave Bland (bateria) i San DiGristine (baix i acompanyaments vocals).