Català · Español · English · Français · 汉语


Logo AgendaConcerts.cat


Busca concerts per dia

AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads


Apoteòsics Godspeed You! Black Emperor a l’AMFest


Fotografies del dia 2022-10-09

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.


Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.


Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.


Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.


Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.

Godspeed You! Black Emperor, actuant a l'AMFest 2022 a L'Hospitalet de Llobregat.



La nit del diumenge 9 d’octubre quedarà gravada a foc en les ments dels assistents al concert dels Godspeed You! Black Emperor a La Farga de L’Hospitalet de Llobregat. Aquest ha estat el grup que ha tancat un enorme AMFest, un festival que durant quatre dies seguits ha fet un pas de gegant per convertir-se en el gran altaveu de les músiques realment alternatives a Catalunya. Com anècdota, recordar que aquest 9 d’octubre ha fet justament 22 anys de la publicació del disc més celebrat del grup, “Lift Your Skinny Fists Like Antennas to Heaven”. El seu últim disc “G_d’s Pee AT STATE’S END!”.

El concert dels canadencs, poc visibles sota una tènue llum vermella, evitant qualsevol mena de protagonisme, no es pot descriure més que amb adjectius superlatius. L’atmosfera solemne creada pel semicercle de músics ha fet vibrar els diversos milers de persones que rodejaven l’escenari gran del festival, al·lucinant amb les textures i els lents però imparables crescendos clàssics del post-rock format per la unió dels sons de guitarres, baix, violoncel, violí i dos bateries. Una música que s’eleva progressivament amb l’harmonització i mescla dels diferents instruments i, amb ella, l’oient sembla que també s’enlaira cap a vés a saber on, en pur èxtasi fins que tot esclata com una tempesta de trons i llampecs, un moment que obliga a moure el coll amunt i avall, com passa amb ‘First of the Last Glaciers’, fins que escampa.

L’actuació dels GY!BE no és únicament musical. Al mateix temps que actuen els músics, un artista visual s’encarrega de les projeccions amb cinc aparells analògics que va empalmant com un dj les cançons. I aquí, amics i amigues, és on tornem a terra d’un bon clatellot. Si la música és d’una puresa cristal·lina, ambiental i cinemàtica, les imatges mostren el pitjor de la societat i el món en el qual vivim: consumisme desmesurat, capitalisme desfermat, canvi climàtic desbocat, desforestació, solitud, l’auge del feixisme amb l’assalt al Capitoli, urbanisme brutal...

La mescla de sensacions és tan forta que veritablement fa ganes de plorar. Ja n’hi ha prou de parlar d’un futur apocalíptic o distòpic, ja és la realitat en la qual vivim, més a prop que mai d’una guerra nuclear que ho arrasaria absolutament tot. En aquests moments i amb aquestes visions un pensa: de veritat cal aplaudir després de veure això? Més aviat fan ganes d’abraçar tothom, plorar junts per totes aquestes desgràcies i el planeta erm que estem deixant a les pròximes generacions a causa del nostre egoisme sense límits.

Potser estic sent molt tremendista i el concert m’ha tocat un punt molt sensible, especialment les imatges, com és la crisi mundial del medi ambient, però no deixa de ser paradoxal la gran càrrega política i social que transmet un grup purament instrumental. No obstant això, el concert va començar amb la paraula ‘Hope’ a la pantalla de projeccions. Per tant, la seva no és una visió pessimista del món sinó una crida a l’acció pròpia d’un col·lectiu anarquista-punk per canviar aquest malson en el qual vivim.

Van sonar també les cançons ‘Hope Drone’, ‘Job’s Lament’ , ‘Bosses Hang’, ‘Cliffs Gaze’ i un ‘The Sad Mafioso’ absolutament espectacular, amb el film de la pel·lícula de projeccions cremant-se.

El concert va acabar quan els músics van deixar l’escenari excepte un que va deixar vibrant els amplificadors. El públic totalment captivat per l’actuació va sortir de La Farga caminant com astronautes després de pujar i baixar musical i emocionalment de forma intensíssima. En definitiva, ha estat una veritable experiència catàrtica.