Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
Omophagia, death metal des de Suïssa
Fotografies del dia 2018-03-26
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
El grup de death metal Omophagia, actuant a la Sala Bóveda de Barcelona.
Encara que Suïssa té grans grups dins l'escena metal i hard rock com Celtic Frost, Krokus, Coroner, Eluveitie, Gotthard, Samael o els thrashers Messiah és infreqüent veure'n un, i vet aquí que hem vist un de death metal provinent d'aquest pacífic pais, concretament de Zúric, anomenat Omophagia.
Els suïssos han obert la nit del 27 de març a la Sala Bóveda de Barcelona de la gira que ha aplegat en una mateixa vetllada a Immolation, Full of Hell, Monument of Misanthropy i ells mateixos.
Malauradament no han pogut gaudir d'un nombrós públic però ells, que aquella mateixa nit tornaven a Suïssa, han actuat amb totes les seves ganes.
Han sortit molt elegants a escena, vestits amb corbata, com si anessin a treballar a un dels famosos bancs dels país helvètic però alguna cosa ha anat malament. Els quatre homes vestits impecablement de sobte s'han tornat absolutament bojos i s'han disposat a mutilar i seccionar cossos humans, com si fos una versió gore de la pel·lícula 'Un día de furia'. Sota l'americana ja portaven una camisa 'tacada' de sang de sèrie. No ha d'estranyar, omophagia vol dir menjar carn crua en grec.
Abusant dels tòpics es pot dir que efectivament es mouen sobre l'escenari de forma perfectament coordinada entre el seu enorme cantant, Beni, i la seva gesticulació intimidant, amb els solos perfectes dels seus guitarristes. La bateria és una mica monòtona. Les cançons no són gaire llargues i van al gra, sense embuts, descàrrega sense deixar de trepitjar l'accelerador, res de passatges èpics ni històries. Una estructura rígida i dura que durant una estona està bé però que, si s'allarga, pot acabar fent-se massa pesada.