Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
Soleá Morente i els Napoleón Solo fascinen al Cara·B
Fotografies del dia 2019-02-16
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente & Napoleón Solo, actuant al Festival Cara·B de Barcelona 2019.
Soleá Morente ha aparegut sobre l'escenari del Festival Cara·B vestida com si fos una astronauta retrofuturista d'una pel·lícula dels anys '70. Portava enfundats uns pantalons d'aspecte metàl·lic, botes blanques altes i cosset negre. No va ser el seu aspecte però el que veritablement la va convertir en un ésser d'un altre món per al públic que abarrotava la Fabra i Coats de Barcelona la nit del dissabte 16 de febrer. En un festival dedicat a les músiques urbanes (trap, reggaetton ...) i indie-rock, tot d'una, va pujar a escena una flamenca de conegut llinatge granadí.
És curiós que el grup anterior en actuar al festival, Cupido, fora la sublimació de l'esperit del festival, meitat indie meitat trap: Pimp Flaco cantant en autotune les seves històries d'amor escortat per una banda de rock. No obstant això va ser amb Soleá Morente i els Napoleón Solo quan es va percebre una major comunió entre el públic indie i trap -en minoria- lliurant-se al ritual del cop de palmes amb alegria i ganes.
El públic va respondre entusiasta a una proposta que barreja pop i flameco o flamenc i pop. És una Morente, aquí les proporcions estilístiques són imponderables i les coses no són ni blanques ni negres. S'abasta 'el del mig' sense embuts ni tonteries i si la seva potent veu va callar, per moments, i meravellar part del públic, allà també hi va haver complicitats amb Las Grecas o Los Chichos, crits entre el públic entregat que ballava rumba "la de Camela, la de Camela!" amb 'Baila conmigo', quan no sonava pur funky amb la seu conseqüent ballaruga discotequera entre els assistents o cançons en què Soleá modifica el seu registre vocal, influenciada pel moviment ye-yé francès, com Jane Birkin, Gainsbourg...
Molt divertit de veritat, va ser com una alenada fresca entre tant cantant dedicat a descriure les funcions de les seves parts nobles. Sembla com si en un festival dedicat a mostrar les últimes tendències musicals triomfen els '70 i els '80 però no, tot s'ha de dir, Soleá i els Napoleón Solo són molt innovadors, ells també li fan picades d'ullet al trap des del flamenc, impactant autotune a la soleá 'La misa a la que voy yo' de Bernarda de Utrera. S'atreveixen amb tot.
D'altres no callen ni sota l'aigua i qui volgués escoltar Soleá havia de buscar l'abric de la massa d'espectadors que poblen les primeres files, com quan arriba l'hivern a l'Antàrtida i els pingüins Emperador formen un cercle compacte per retenir la calor . La gent que compra una entrada d'un festival per parlar de la seva vida amb els seus amics és un tema digne d'estudi psicològic, ¿no els sortiria més barat i còmode parlar asseguts al voltant de la taula d'un bar?
Molèsties a part, el grup va presentar 'Ole Lorelei', fruit de les trobades pels bars de Granada de la Soleá i l'Alonso Díaz (Napoleón Solo i Niños Mutantes), amb gran èxit. Del repte de compondre una cançó entre els dos, 'Ya no sólo te veo a ti', va sorgir un disc sencer en part flamenc per 'Ole' i de so modern per 'Lorelei', cançó del grup de dream-pop Cocteau Twins. En directe 'ho estan petant'.