Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
Torna el vòrtex espai-temporal al delta del Llobregat
Fotografies del dia 2022-09-09
Th’Booty Hunters, actuant al Festival Altaveu 2022 de Sant Boi de Llobregat.
Th’Booty Hunters, actuant al Festival Altaveu 2022 de Sant Boi de Llobregat.
Set list de Th’Booty Hunters, actuant al Festival Altaveu 2022 de Sant Boi de Llobregat.
Germán Salto, actuant al Festival Altaveu 2022 de Sant Boi de Llobregat.
Dins l’espai sideral inabastable hi ha forces fora del nostre enteniment, coses que mai entendrem tot i estar al nostre abast quotidià. Encara que el nostre cervell és una màquina de trobar patrons en el nostre dia a dia -qui no s’ha obsessionat mai amb un nombre- hi ha elements que estan més enllà de les nostres capacitats de comprensió. I tinc proves.
La passada nit del divendres 9 de setembre al recinte de Can Massallera de Sant Boi de Llobregat vaig ser víctima d’un forat espai-temporal. Sí, m’ho imagino, sí, podeu riure tant com vulgueu, però està totalment clar que el 9 de setembre de cada any la Terra ha de patir, en el seu incansable camí al voltant del Sol, la influència d’un vòrtex d’una naturalesa molt obscura, fins i tot maligna, que per estrany que us sembli, es manifesta físicament al delta del Llobregat i no a Nova York.
Sí, sí, podeu continuar rient, però si teniu memòria recordareu que ja us ho vaig explicar... Justament fa un any! Efectivament, va ser el 8 de setembre del 2021 quan vaig veure per primera vegada aquest vòrtex en funcionament a Viladecans, a la vila del costat, un forat de cuc que va transportar un grup d’éssers des del delta del Mississipí al del Llobregat. Us podeu imaginar que és casualitat? Què sóc víctima de la meva pròpia capacitat per cercar patrons? Vosaltres mateixos, jo ho tinc clar!
Després de justament un any, allà estaven els anomenats Th’Booty Hunters amb el seu “garrulograss”, havien tornat! Us pensàveu que els éssers d’altres dimensions haurien de ser gent fina, oi? Doncs mira, no. A aquests el que més els hi agrada són l’alcohol i les dones de pits i culs grossos, aquesta no us l’esperàveu, oi?
Bé, tampoc penseu que van “a saco”, es presenten ben vestits, sobretot el cantant Xavi, amb americana. De fet, te’ls pot imaginar actuant a la festa del graner de Billy el Prim, ben endins del pantà, però ja us adverteixo que la formalitat dura molt poc. De seguida la cosa es ‘desmadra’ amb un bluesgrass passat pel sedàs del rock d’alt octanatge mesclat amb punk i metal. Festa grossa a l’1 i mitja de la matinada de l’oficialment dissabte 10 de setembre! Oficiosament, tothom sap que fins que no te’n vas a dormir no canvies de dia o sigui que encara és 9 de setembre, no em toqueu els patrons. Els túnels espai-temporals són així.
La gent que es va aplegar a la sala ballava al seu ritme i ells es van apropar cada cop més a la gent. Finalment, Xavi va baixar de l’escenari i es va abraçar, ja tot suorós i sense samarreta, amb els seus admiradors mentre feia una versió del GG Allin. Una mena de comunió punk. Van haver-hi més gags escènics: beure una cervesa mossegant-la per un costat o fotre-li foc a la guitarra. Tot ja sense taules, cadires ni pandèmies de l’any passat.
Aquests éssers, culte o vés a saber què han presentat una nova obra anomenada ‘The End of the Country’, més enfocat cap al folk que cap a la seva vena més contundent. I us estareu preguntant, però quins temes van tocar? I només us puc respondre: I jo què sé! Vosaltres prendríeu notes mentre caieu per un túnel espai-temporal? Doncs això. Vinga que és brometa: 'Rage', 'Dadway', 'Last Drink', 'Black n Deck', 'Foundin Two', 'Speaking with the Devil', Meltz', 'Funny Consequences', 'Son of Evil', 'Your Always Wrong', 'Agonic Blues', 'Rail Road Train', 'Lies', 'Follacerdas' o 'Believe in Higher'. Del nou disc i dels que sempre toquen com la versió del ‘Cocaine Blues’ del Cash amb himne del Partit Popular inclòs. Sí, veritablement una puta bogeria, però ja que estan a Sant Boi aprofiten.
En definitiva, que us puc dir més, el concert va acabar amb un cercle al terra de la sala interpretant un tema de bluegrass en acústic. Segurament invocant amb un ritus de vudú al vòrtex que els ha de tornar al pantà des del Festival Altaveu. I ara amics, si no falla la meva teoria del vòrtex espai-temporal, us faig la meva predicció: Th’Booty Hunters haurien d’actuar al delta del Llobregat el 9 o 10 de setembre del 2023.
No voldria deixar de banda el concert anterior, Germán Salto, presentant un disc homònim, també a Can Massallera, però només la vaig poder gaudir de forma temporal. Una proposta que mescla pop amb molta classe amb folk. El que vaig poder escoltar em va semblar deliciós.