Toni Solà Quartet, jazz als Jardins de Can Castells de Sant Boi

Publicat el: 2020-07-11 13:17:48 per Fco Javier Rivas

---

Fotografies del dia 2020-07-10

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

Toni Solà Quartet, actuant als Jardins de Can Castells de Sant Boi de Llobregat.

---

El cicle de concerts Viu l’Estiu que organitza l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en diferents llocs del municipi del Baix Llobregat continua el seu camí i el vespre del divendres 10 de juliol el protagonista va ser el jazz amb el grup Toni Solà Quartet.

En els desconeguts però magnífics Jardins de Can Castells, l’antiga biblioteca de Sant Boi i ara centre d’art municipal, s’ha portat a terme una vetllada de música instrumental amb el músic de jazz més conegut de la vila, el saxofonista Toni Solà que ha estat acompanyat per Gerard Nieto (teclats), Ignasi González (contrabaix i baix elèctric) i Xavi Hinojosa (bateria).

Durant el concert han sonat versions de diferents músics com ‘Get Out of Town’ de Cole Porter, ‘Isfahan’ de Billy Strayhorn, ‘Groovin’ with Jug’ de Gene Ammons –gran inspiració pel Toni- o altres cançons com una molt coneguda del Stevie Wonder, ‘Isn’t She Lovely’, ampliant estils a la balada o el funk. Moltes d’aquestes cançons es troben al seu últim disc anomenat ‘Cool People’ del qual en Solà assegura que només li queden 7 còpies.

Com a moment curiós es podria mencionar que, abans de finalitzar el concert, el Toni ha demanat més cultura pels moments en què vivim i ha cridat “desperteu”. No ha quedat del tot clar a què es referia però ha semblat que assenyalava la situació actual d’obligatorietat de mascaretes i desinfecció vírica desfermada. En qualsevol cas, ha de ser dur com a músic mirar un públic ordenat en fileres i columnes separat més d’un metre amb la cara tapada, una imatge que sembla extreta d’un malson.