Català · Español · English · Français · 汉语
Busca concerts per dia
AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads
Els músics santboians homenatjen Mark Lanegan un any després de la seva mort
Fotografies del dia 2023-02-25
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Homenatge a Mark Lanegan al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
Ahir, dissabte 25 de febrer, vam poder gaudir d’un homenatge a les gires més íntimes del Mark Lanegan al Teatre de Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat, gairebé just un any després de la seva mort, el 22 de febrer del 2022. Es tracta d’un espectacle que sota el nom ‘You are the wolf’ –recordeu la cançó ‘I am the wolf’- han portat a terme J. Koldo, organitzador del Lo-Fest, Victor Partido, guitarra dels The Grand Canyoners que acompanyen a Joana Serrat i director del Festival Altaveu, i Helen del grup Montesco que també vam poder veure fa uns anys a un Lo-Fest amb el grup White Hounds. Tots tres artistes santboians.
Entre 40 i 50 persones es trobaven dins el petit teatre del carrer Major de Sant Boi, molts d’ells músics de la ciutat, per gaudir de l’actuació. Amb l’entrada del concert, cinc euros, els assistents van rebre un fanzine de diverses pàgines amb informacions sobre Mark Lanegan, el set list i precisions sobre cada cançó. No era un text qualsevol copiat d’internet, tot escrit amb el cor a la mà i una cal·ligrafia rodona i preciosa.
Una de les qüestions principals de plantejar un homenatge a Mark Lanegan és com imitar la seva veu característica. Com deia ell mateix, una veu “esquinçada com un vell bitllet de cinc dòlars”. Una veu profunda, obscura i melancòlica com un pou derruït i oblidat al jardí d’una antiga finca en ruïnes que Koldo va “endur-se al seu camp”, sorprenent-nos amb el seu to i que, a estones, va sonar inclús més esquinçada que la del mateix Lanegan, però transmetent sensacions semblants. Es percep un estudi entusiasta de la veu de l’ex Screaming Trees.
El concert va començar amb Koldo fent el paper de Lanegan i Victor el de Jeff Fielder, guitarrista que acompanyava Lanegan en les seves gires acústiques, sobre l’escenari. El set segueix l’ordre de les cançons comentades al citat fulletó, no només amb cançons de Lanegan sinó també amb versions. Sonen ‘The Seven Proof’, ‘Live with Me’ de Massive Attack o ‘Bed of Roses’ de la seva etapa a Screaming Trees.
Helen apareix a l’escenari amb ‘Flatlands’, fent el paper de Chelsea Wolfe per cantar a duo, afegint dolçor al so cru de Koldo. Després agafa la guitarra elèctrica i es fica en el paper d’Isobel Campbell, ex integrant de Belle & Sebastian, per interpretar ‘Honey Child What Can I Do?’, afegint també electricitat al concert.
La resta del concert és una mescla de cançons del Lanegan com ‘Hit the city’ o ‘Goodbye to beauty’ i versions molt escollides com les d’Alice in Chains –‘Nutshell’- o Queens of the Stone Age –‘This Lullaby’. Fins a arribar a un final de concert on la intensitat i el nervi s’imposa a l’obscuritat amb una versió de ‘Where Did You Sleep Last Night’. Si fins aquell moment en Victor, assegut a una cadira, passava com el músic més tranquil del trio amb els seus cors i guitarra acústica, de sobte esclata amb una interpretació furiosa que recorda més a l’angúnia de Nirvana que no pas a la malenconia del Lanegan, trencant aplaudiments del públic durant la seva actuació i xiulets d’admiració. Una fi de concert com la copa d’un pi, sense necessitat de bisos, i després tothom feliços cap al bar per comentar la jugada que és un dissabte a la nit la mar de ben parit sense necessitat de sortir a Barcelona.