Català · Español · English · Français · 汉语


Logo AgendaConcerts.cat


Busca concerts per dia

AgendaConcerts.Cat. Concerts i festivals musicals de tot el món · Facebook · Twitter | X · Instagram · Threads


Llegir en Català · Leer en Español

Esperanza Spalding es menja el Cruïlla 2016


Esperanza Spalding es menja el Cruïlla 2016

Impressionant, sorprenent i de qualitat són formes de descriure el concert que ha oferit Esperanza Spalding al festival Cruïlla 2016. Encara que la nord-americana ha actuat gairebé la primera al macroesdeveniment del Fòrum, el divendres 8 de juliol a les 19.00 hores, ha deixat bocabadat al públic amb una proposta semblant a una òpera rock a l'estil de les grans bandes de rock progressiu dels '70, plena de simbolismes, transformacions i preguntes elementals sobre l'amor, l'aprenentatge, la fe i la vida en general.

Entre les coses que s'ha sentit dir al públic una vegada acabada la seva actuació, de nom 'Emily's D+Evolution', hi ha una de molt reveladora. Un jove li ha dit a la seva companya: "no he entès res però m'ha flipat molt".

Spalding ha aparegut a escena abitllada amb un enorme vestit triangular i el que semblava una perruca amb els pèls a l'estil afro després d'ensenyar un cartell amb la paraula 'Prologue'. Després s'ha ficat dins del seu propi vestit, que s'ha donat la volta a si mateix, i ha aparegut per sota vestida tota de blanc 'nuclear' i amb els cabells llisos.

La cantant de veu prodigiosa i baixista excepcional –i en aquest espectacle també performer-, provinent del món del jazz i del soul i que ha necessitat tres anys per crear aquesta obra, s'ha endinsat en un terreny més elèctric de rock i funk amb la companyia d'un guitarra, un bateria (Christian Scott) i tres coristes vestits d'un groc lluent –desafiant a Molière- que en un moment donat han començat a ballar entre el públic. Un canvi bastant radical en la seva carrera musical de la qual Obama citava com la seva artista preferida.

La música que ha interpretat aquest grup podia sonar tan caòtica, ferotge i dissonant com harmoniosa i plena de pau. Podríem dir que sona a prog-rock, jazz fusió o funk i encara ens faltarien estils. Això sí, sense cors o endolciments 'fàcils', i tot embolcallat en un espectacle molt teatral en el qual ella interpreta el paper del seu àlter ego 'Emily', una mena de personificació de la llibertat individual, i els cors semblen ser la personificació de la societat que amb les seves normes, lleis, tradicions i costums, modelen de forma implacable l'esperit d'Emily.

Un concert molt singular que reforça la qualitat musical del festival, llàstima que no hagués actuat una mica més tard i no al Sol de les set de la tarda i que el Cruïlla no faci servir l'Auditori del Fòrum, és un concert per veure en un gran teatre, no per comoditat de l'espectador sinó perquè el públic acostuma a estar més callat. Únic punt negatiu d'aquest enorme concert.

A la mateixa hora que actuava Esperanza Spalding també ha cantat Cat Power amb la seva peculiar veu en un escenari proper, un altre cop actuant al Cruïlla. Poc després, Adrià Puntí, personatge únic, ha mostrat el gran estat de forma en el qual es troba presentant el seu últim treball 'La clau de girar el taller'.

Si el concert de l'Esperanza Spalding ha advocat per la sofisticació, Damien Rice ha posat els sentiments a flor de pell del públic només amb la seva guitarra i la seva veu commovedora.

La gresca festivalera amb els seus salts, suor i cervesa vessada ha començat de veritat amb el concert de Bunbury interpretant cançons en solitari i dels Héroes del Silencio, temes amb missatges críptics que, sorprenentment, els espectadors se les coneixen senceres.

Una festa que ha augmentat la seva intensitat amb la música tribal dels Crystal Fighters, lluny dels missatges intel·lectuals, que han fet que el públic saltés i ballés de forma imparable, ja com en un festival més a l'ús i que ha continuat amb les actuacions de Bomba Estéreo, els Seeed que han elogiat "el Barça de Messi, Iniesta i Piqué" però que "per cervesa la d'Alemanya, la de Barcelona sap a pis", l'èpica de Vetusta Morla, Rudimental...

Un cas curiós ha estat el dels valencians Zoo que s'han trobat la sorpresa, com han assegurat ells mateixos des de l'escenari, d'un nombrossísim públic que els ha escollit a veure'ls a ells i no a Vetusta Morla, per exemple. El concert del grup de hip hop amb missatge polític dels Zoo ha comptat amb col·laboració d'un músic del desaparegut grup valencià Obrint Pas.