“La música negra viu un moment emocionant”

Es curiós que entrant al teu web en una banda posi ‘la reina del R&B a Espanya’ i en una altre es parli de jove promesa. No són dues coses que s’autoeliminin però no sol ser el normal, o bé una reina o bé una principiant...

Jo no em proclamo reina de res. Això és una cosa que han dit de mi i que encara que per una banda m’agrada, de l’altra em fa respecte.

Perquè també ja portes prou temps cantant per ser una jove promesa

Cantant porto deu anys però en un projecte personal relativament poc. Aquesta és la primera vegada que estic en un projecte meu amb cara i ulls. Suposo que es nota el ‘background’ d’haver cantant anteriorment en un escenari gospel o altres coses.

Quines són aquestes altres coses

El meu primer grup el vaig tenir amb 14 o 15 anys i fèiem versions de funk-rock: Santana, Jamiroquai... I arrel d’aquest projecte vaig entrar a Agüita Fresca que era un productor, un DJ i també ‘rapejava’. Jo cantava i fèiem una mescla de hip-hop i soul. En col·lapsar-se el projecte vaig pensar en fer els temes com a solista, una idea que ja tenir d’abans, quan els meus companys van tirar més cap al rock indie i jo em vaig mantenir al meu lloc.

Explica’m que teniu preparat pel concert del proper dimecres 5 de febrer al Jamboree

Com el Jamboree és la ‘catedral’ del jazz i estils similars a Barcelona, portarem ‘Izahblues’ i versions que ens agraden a aquest terreny. La formació estarà formada per bateria –Andreu Moreno-, baix –Manel Fortià-, piano i teclats –Toni Saigi-, saxofon i sintetitzador –Roger Martínez-. Una formació molt ‘jazzística’ en la qual també hi hauran solos de saxo, piano... que els músics acompanyin el lloc: íntim, recollit, obscur...

I la versió de ‘Cry Me a River’ la tocareu?

Potser en un bis...

Els músics que t’acompanyen són els que van gravar el teu disc, els que t’acompanyen normalment, els has contractat...?

Ara són la meva banda però quan estava fent el disc no comptava amb ells. Va ser pensant en el directe quan vaig saber que necessitaria per fer una banda. I també coincidint amb el treball de RCA Flacos que feien servir la banda encara que ja coneixia els músics d’abans. Són joves, bons i amb ganes.

Són els que apareixen al pont del Fòrum del videoclip ‘One More Day’?

Sí, són ells només falta el saxofon.

A part del concert de Jamboree, quins plans tens?

El del Jamboree són dos passis, a les 20 i les 22 hores. El març tocarem al Black Music Festival de Girona i a un teatre de Mirasol, a prop de Sant Cugat.

Molta gent en pensar en el R&B pensa en Beyoncé o Rihanna

A mi se’m pot associar amb el que jo anomeno el ‘popurri Izahblues’: soul, R&B o jazz... però al concert del Jamboree el públic no veurà un estil Beyoncé, aquest disc té moltes parts R&B però també d’altres més Jazz o electròniques. Això ens dóna joc per anar variant i potser en un altre directe pensat d’una altra forma...

És el teu estil més clàssic i el de Beyoncé més mesclat amb d’altres?

Beyoncé canvia molt de cançó a cançó, en el seu últim disc ha jugat cartes noves com apostar més per l’electrònica. A la meva música el que es deixa veure són les meves influències que poden anar dels seixanta al R&B dels ’90. A no ser que siguis molt purista i que trobis un grup que s’especifiqui molt dins un gènere... I aquest no és el meu cas. Per exemple, ‘Loca Mujer’ si no s’hagués cantat en castellà podria ser un tema de R&B típic però en ser en castellà ja no és tan típic i ‘One More Day’ m’ha escrit un nord-americà que li sonava a clàssic. Jo no em tanco a res i no crec que Beyoncé tampoc ho faci, s’envolta de diferents productors i la seva proposta és molt variada.

És també un estil molt enfocat al ball, no se si es el teu cas

He fet molt anys de dansa i ballava en una companyia de hip hop. Al vídeo de ‘A.CER.CA.TE’ hi ha una part de coreografies en la qual apareixen companyes de la meva època de dansa i és una cosa que m’agrada fer perquè neix de mi i em representa però no està justificat en totes les cançons i tampoc es pot fer en tots els escenaris.

També transmet molta sensualitat

Potser els temes i la forma de cantar-los. O tendresa.

Apareixes fent de ‘catwoman’ al vídeo de ‘One More Day’

Bé, faig de gat! Té a veure amb ‘Los Aristogatos’, els gats Jazz. La vaig veure moltes vegades de petita i deia: “todos quieren Jazz, ser gatos Jazz, porquè ellos son de los que más saben sincopar”. En canvi la directora pensa que és perquè en l’anterior vídeo em van ficar a una banyera i ho vaig passar fatal. Per ‘One More Day’ vaig dir que em fessin qualsevol cosa excepte banyeres i ella va dir tu el que vols es fet de gat per no mullar-te.

Tens cançons en castellà i en anglès però cap en català

Com a idioma el català s’assembla a l’anglès perquè hi ha moltes paraules monosíl·labes que dóna molt ritme a l’hora de composar. No em tanco però no es una cosa per la qual tingui presa per fer. Ho faré, és una opció però és una cosa que ha de sortir i de moment no em preocupa.

Ets la compositora de tots els temes

Sí, compositora de la melodia i la lletra. Puc treballar com amb Raúl, passant-li una melodia, o com Quiroga, que em passa la part instrumental i jo dic què m’inspira. Sóc bastant perfeccionista, tant en el que vull dir, com les síl·labes que vull fer servir i la forma de cantar. Bastant complicat però també molt intuïtiu.

Encara que sembli contradictori, tens alguna rutina per inspirar-te?

Viure! I mirar la gent que m’envolta.

Darrerament es parla d’una eclosió de bandes i locals de música negra a Barcelona i Catalunya, és una realitat o un desig? Existeix una escena de música negra?

Crec que avui en dia no existeix una escena però podria començar a existir. Una escena es basa en grups, públic i mitjans. Grups fa temps que hi ha però els mitjans potser no els fan prou cas i això comporta que la gent no puguin conèixer les bandes o saber quan toquen. De totes maneres jo noto un canvi, que es quedi en un no res... Doncs tampoc ho sabem. Ara bé, hi ha uns grups, un festival i la mateixa TV3 està al darrere. És molt interessant perquè fa uns anys no passava i és emocionant.