Mor Xavier Mercadé, el fotògraf de concerts més prolífic de Catalunya

Xavier Mercadé, fotografiant a un músic del grup Flying Lotus disfressat de 'Super-Guerrer' al Sónar 2012.

El fotoperiodista Xavier Mercadé ha mort amb 55 anys la tarda del 23 d’agost després de patir una llarga malaltia –càncer- que finalment ha pres la seva vida dedicada a la fotografia de concerts de Rock’N Roll, principalment, però també de qualsevol altre gènere musical. El seu decés ha coincidit amb una gran retrospectiva de la seva obra al Palau Robert de Barcelona sota el nom ‘Rock Viu’, que acabarà el pròxim diumenge 29 d’agost, i just començades les Festes de Sants, les del seu barri.

En Mercadé era una força de la natura, capaç de presentar-se a diversos concerts en diferents sales de Barcelona la mateixa nit, tot i començar gairebé al mateix temps amb el clàssic: “tres cançons sense flash”. Una de les nits més memorables que recorda aquest cronista va ser “la nit dels new romantics”, el 20 de juny de 2015, quan van coincidir els concerts de Duran Duran al Sónar i Spandau Ballet al Festival Jardins de Pedralbes. El Xavi va ser capaç d’arribar a temps a les dues actuacions i, pocs minuts després de sortir del fosso gegantí del Sónar, ja havia publicat les fotos dels dos concerts a la seva pàgina de Facebook -després al seu blog a Vilaweb-.

La velocitat del seu ‘workflow’ era llegendària, ningú del fosso podia rivalitzar amb ella i tothom la coneixia però ens va deixar a tots els fotògrafs bocabadats. Hi havia qui deia de broma que en realitat havia enviat al seu fill per fer les fotos de Pedralbes per què semblava del tot increïble com s’ho havia fet per estar als dos concerts que començaven amb 10 minuts de diferència: fotos a una cançó dels Spandau Ballet, moto cap al Sónar i darrera cançó dels Duran Duran. Va tenir sort que el concert de Duran Duran va començar una mica més tard, la sort de qui s’atreveix a fer una pirueta com aquesta. I encara així sembla increïble.

El seu arxiu fotogràfic dedicat gairebé en exclusiva al món de la música passa del milió d’originals i ja fa anys que ‘El Periódico’ li va dedicar una pàgina sencera sota el títol ‘El hombre que siempre está allí’ després de passar dels 10.000 concerts fotografiats. En definitiva, el món de la fotografia musical catalana ha perdut el seu membre més prolífic i serà molt difícil que algú pugui agafar el testimoni. Més encara en aquesta època trista i fosca per la música en viu que suposa la maleïda pandèmia de la Covid-19.

A ell tant li era si el concert era en un estadi o en un bar del barri –encara que ell considerava que fer fotos als Rolling Stones havia estat la cimera de la seva carrera: “amb desenes de milers de veus cridant darrere meu”, com em va explicar-. Amb la càmera era feliç perquè vivia el moment al milisegon, capturant els salts dels artistes com ningú altre. Mai s’ho vaig dir però la seva era una actitud fonamentalment Zen, viure el present en tota la seva radicalitat.

Xavier Mercadé va publicar les seves fotografies i cròniques en moltíssimes revistes però sobretot a l’Enderrock’, de la qual va ser un dels fundadors, però també al ‘Rockdelux’, ‘Ruta 66’, ‘El Punt Avui’, ‘Rolling Stone’, ‘Metalhammer’... I va ser el creador dels fanzines ‘Voll-Ker’ –tenia per costum beure’s una Voll Damm als concerts- i ‘Neón’ als anys ’80 a Barcelona. També va publicar diversos llibres: ‘Pasión por el rock: Las mejores fotos de concierto’ (1999), ‘Jump Rock’ (2009), ‘Freaks: La cara oculta del rock’ (2010), ‘Odio obedecer: La escena alternativa en los 80’ (2011), ‘Balas perdidas: Qué fue del siglo XX’ (2012) i ‘One Direction en España’ (2014).

El fotògraf deixa dona i dos fills, també l’estima de molts companys que trobaran a faltar molt la seva presència, d'un natural amable des del primer concert que el vaig trobat -Airbourne a Razzmatazz el 2010- tot i la tensió del moment, als fosos de fotògrafs i artistes que ja no el veuran quan mirin cap a sota. Descansi en pau, una abraçada molt forta a la seva família.