Mor Franco Battiato, mestre del pop italià

El cantant italià Franco Battiato (Riposto, 1945) ha mort amb 76 anys al seu castell de Milo (Sicilia) el 18 de maig de 2021 a causa d’una llarga malaltia que no s’ha volgut fer pública, envoltat dels seus llibres, discos i pintures, perquè Battiato també pintava sota el pseudònim de Suphan Barzani, allunyat dels escenaris des de fa tres anys. També va dirigir dues pel·lícules: ‘Perdutoamor’ (2003) i ‘Musikanten’ (2006).

La notícia de la seva mort ha arribat al públic mitjançant el sacerdot jesuïta Antonio Spadaro, director de La Civiltà Cattolica, en un tuit on ha escrit part de la lletra de la cançó ‘La Cura’ i on s’ha acomiadat del sempre misteriós músic que evitava mostrar-se massa en societat.

El seu estil va variar durant tota la seva vida, iconoclasta, i va passar pel pop, la psicodèlia, el folklore, la música contemporània o el rock però mai ningú va poder etiquetar-lo en un de concret excepte el de “cantautor”. No obstant això, la seva música sempre va ser molt lluminosa i també experimental, va debutar a Milà amb avantguarda musical com a solista de Pino Massara amb les obres ‘Fetus’ (1971) i ‘Pollution’ (1972).

En les seves obres feia referència a escriptors o artistes com Marcel Proust, Huxley o Duchamp). De la seva immensa producció, gairebé un disc l’any, destaca el dia ‘La voce del padrone’, un dels millors discs del pop de la història d’Itàlia –i un dels més venuts amb més d’un milió de còpies- i d’Europa amb un super-hit com és ‘Centro di gravità permanente’ i altres grans cançons com ‘Bandiera blanca’ o ‘Cuccurucucu’. Altres de les seves cançons més conegudes van ser ‘E ti vengo a cercare’, ‘La stagiones dell'amore’, ‘Voglio vederti danzare’ o ‘Radio Varsavia’. Va guanyar el concurs de cant de Sanremo i van cantar a Eurovisió l’any 1984.

Discografia:

Prima o poi / E più ti amo (1965, single)

L'amore è partito / È la fine (1965, single)

La torre / Le reazioni (1967, single)

Triste come me / Il mondo va cosí (1967, single)

È l'amore / Fumo di una sigaretta (1968, single)

Sembrava una serata come tante (1969, single)

La Convenzione (1971)

Fetus (1971)

Pollution (1972)

Sulle corde di Aries (1973)

Clic (1974)

M.lle le "Gladiator" (1975)

Feed Back (1975)

Battiato (àlbum) (1976)

Juke Box (1977)

L'Egitto prima delle sabbie (1978)

L'era del cinghiale bianco (1979)

Patriots (1980)

La voce del padrone (1981)

L'arca di Noè (1982)

Orizzonti perduti (1983)

Mondi Lontanissimi (1985)

Echoes of Sufi Dances (1985, en anglès)

Ecos de Danzas Sufí (1985, en castellà)

Nómadas (1987, en castellà)

Fisiognomica (1988)

Giubbe Rosse (1989, en directe)

Come un cammello in una grondaia (1991)

Caffè de la Paix (1993)

Unprotected (1994, en directe)

L'ombrello e la macchina da cucire (1995)

Battiato studio collection (1996, recopilació)

L'imboscata (1996)

Shadow Light (1996)

Battiato Live Collection (1997, en directe)

Gommalacca (1998)

Fleurs (álbum de versiones) (1999)

Campi magnetici (2000)

Ferro battuto (2001)

Hierro Forjado (2001 en castellà)

Fleurs 3 (àlbum de versions) (2002)

Last Summer Dance (2003, en directe)

Dieci stratagemmi (2004)

Il vuoto (2007)

Fleurs 2 (2008) (3X Platinum)

Inneres Auge (Il tutto e' più della somma delle sue parti) (2010)

Telesio (2011)

Apriti Sesamo (2012)

Del suo veloce volo (2013), amb Antony Hegarty

Joe Patti's experimental group (2014)

Le nostre anime (2015)

Torneremo ancora (2019)