La Covid-19 colpeja a la música en viu com un esdeveniment d'exterminació massiva

Es diu esdeveniment d'exterminació massiva a un succés que elimina a un 50 per cent de les espècies. En anglès se li denomina Extinction Level Event (ELE) i potser li resulti familiar a qualsevol espectador que recordi la pel·lícula 'Deep Impact'. Les causes dels esdeveniments d'extinció són normalment desconegudes encara que se solen atribuir a meteorits de diversos quilòmetres de diàmetre, supervolcans en erupció o supernoves properes. De les cinc que es coneixen la més perjudicial va ser la del Pèrmic-Triàsic que va eliminar a un 96 per cent de les espècies.

La pandèmia de la Covid-19 que afligeix ​​en l'actualitat a la humanitat es troba lluny de semblant nivell de catàstrofe tot i els centenars de milers de morts que està provocant però, al sector de la música en directe, porta camí de convertir-se en un ELE en tota regla. Només 1 de cada 10 promotors de concerts esperen que el seu negoci sobrevisqui a la pandèmia segons un estudi de Musicaprocv, Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana.

Un paisatge desolador treu el cap decididament a l'antany alegre món de la música en directe, ja fossin concerts en sales o festivals, malgrat el permís que es concedeix per dur a terme els esdeveniments a l'aire lliure amb distància social. La rendibilitat d'aquests espectacles és molt modesta en comparació amb la que es gaudia en el món musical pre-Covid i estan subjectes als vaivens meteorològics, el cel unes vegades protector i altres vegades amenaçant. I el pitjor és que no hi ha forma possible per reunir els milers de persones que requereixen les grans gires internacionals en un mateix espai, com un pavelló, per a ser rendibles en condicions semblants.

Als temps de convivència amb el coronavirus se'ls anomena nova normalitat però, per al món de la música caldria anomenar-lo un nou començament. Amb sis mesos de Covid-19 ja comencen a tancar definitivament sales de concerts, els fons saudites comencen a comprar grans participacions a preu de saldo dels titans del sector (367 milions de dòlars per ser el tercer soci en importància de Live Nation) i els festivals i grans gires s'ajornen a 2021 de forma generalitzada. I encara queden gairebé 6 mesos de 2020, un any del qual ningú en el sector, i de fora, espera ja gairebé res a falta d'una vacuna.

Els ulls d'alguns promotors potser s'humitegen en pensar en el 2021, el salvador, altres, més informats, perspicaços o pessimistes, només se'ls accelera el cor en pensar en el 2022. Per Marc Geiger, cofundador de la franquícia de macrofestivals Lollapalooza, els grans concerts i festivals no tornaran fins a aquest any, i no té per què ser al gener. Així que si els concerts de mascareta, cadira i distància social són estranys el juliol de 2020, amb només sis mesos de Covid-19, si la pandèmia segueix en 2022, la situació de la música en viu en aquest any resultarà tan estranya als nostres ulls com la nova Terra del Planeta dels Simis. Com si una guerra nuclear hagués esborrat de cop tot un paisatge familiar format per abarrotades i sufocants sales de concert i prats de gespa artificial en festivals musicals estiuencs.

Serà la fi de la música en directe? No sembla probable que desaparegui però sí que serà diferent fins almenys l'arribada de l'anhelat remei. Durant l’ELE del Juràssic, els més ben adaptats per a la supervivència van ser els petits mamífers que consumien molt menys que els grans dinosaures. De la mateixa manera, els que més patiran les conseqüències de l'aturada dels concerts són les grans multinacionals, els artistes de recaptació milionària -i nivell de vida semblant- i tot aquell que tingui unes despeses fixes elevades.

Per tant, a falta d'artistes internacionals, grans festivals musicals i grans aforaments, sembla que es gira la truita cap a l'humil músic local de lleuger equipatge. Haurien d'aprofitar aquesta oportunitat, no sembla que als mamífers els fos malament.