Espurnes d’esperança pel 2021

El 2020 acaba com el pitjor any per la música en viu del qual es tingui constància, ni les guerres més grans i sagnants han estat tan eficaces com per tallar el so de la música en directe a tot el món sencer al mateix temps. Per aquesta raó, molta gent diposita grans esperances en el 2021, com si una nova volta al Sol amb inici des d’un puntet en l’espai x,y,z, escollit per simple convenció, hagués de suposar un canvi dràstic en l’evolució de la pandèmia de coronavirus, com si la brisa fresca dels començaments s’emportés amb el seu perfum a nou la ferum de les deixalles d’un any nefast. Un desig que les vacunes contra el maleït virus impulsen, amb tota la raó, encara que fins a finals de l'estiu del 2021 no arribaran a la major part de la població -que així ho desitgi- gràcies a un formidable desplegament logístic i, d’aquesta manera, assolir la venerada immunitat de ramat, el moment on tot podria tornar a ser com abans.

Es tracta d’una idea que inconscientment afluixa la boca del lector, pensant que això ja s’ha acabat, que brindem no només pel Cap d’Any sinó pel fi d’aquest malson, que això ja quasi està, deixant de banda ara sí conscientment que les grans esperances i focs d’artifici realment són pel 2022 i que per l’any pròxim ens haurem de conformar amb les espurnes de les bengales que alegren els infants per Sant Joan. No obstant, tal com s’acostuma a dir, ara arriba la vida i trenca tots els teus plans o, com es comenta a les xarxes socials, si voleu molt que arribi 2021 penseu que 2020 va tenir dos mesos normals. Els signes que indiquen com serà el 2021 per la música en viu ja s’han manifestat i els auguris proclamen que continuarà la tònica dels últims mesos, és a dir, serà bastant gris i les esperances agafaran cos de mica en mica. Heu vist anuncis de festivals musicals per l’estiu del 2021? A què no? Doncs us diria que l'únic que he vist ha estat el Roskilde que acaba de confirmar a Kendrick Lamar.

No voldria ser l’aixafaguitarres que elimini la possibilitat de festivals musicals massius o grans gires internacionals pel 2021 però és molt improbable que aquests esdeveniments, si es porten a terme, siguin com s’havien viscut abans del març del 2020 encara que els assistents estiguin tots vacunats, igualment tenint en compte la gran notícia del resultat de l’estudi del Primavera Sound i l’Hospital Trias i Pujol que desvincula l’assistència a un concert amb les infeccions de la Covid-19. La polarització de les opinions que promouen les xarxes socials, mitjans de comunicació que busquen el ‘clickbait’, polítics que només miren enquestes i dels opinadors desfermats que cada dia ‘disparen’ a la televisió és molt forta i només cal posar un exemple, els concerts de Raphael al Wizink Center de Madrid els passats 16 i 17 de desembre.

Malgrat que aquests esdeveniments musicals van complir amb tots els requisits necessaris per portar-se a terme com cobrir només el 40 per cent de l’aforament del recinte i el distanciament social necessari entre els assistents, es va crear una polèmica interessada al seu voltant lligant xifres com els 5000 assistents i les 6 persones que com a màxim es poden reunir per les festes de Nadal. No és que només siguin relacions totalment absurdes, qui controla que durant el sopar els familiars de diferents bombolles no s’apropin massa quan ja van ‘torrats’, és que s’ha lligat l’augment de casos a Madrid del virus amb els concerts citats, com si les reunions familiars, el vector més gran de propagació del virus, no tinguin res a veure. Les xarxes socials estan malaltes de postveritat, és a dir, de mentides.

En conclusió, el 2021 es podrien portar a terme festivals musicals de mida considerable sense distància social tenint en compte la ràtio ascendent de persones vacunades però cal preguntar-se, és legal i ètic discriminar persones en funció de si estan vacunades o no? L’estudi del Primavera Sound tindrà prou força per imposar-se sobre les opinions interessades o serà esclafat com una panerola que disgusta molt veure pel terra de la cuina? Jugant a fer d’oracle, vivint en el xoc actual, és difícil imaginar que en 5 ó 6 mesos, en 25 dissabtes, visquem un festival Primavera Sound amb desenes de milers d’assistents per dia ballant i saltant junts al Parc del Fòrum de Barcelona. També és difícil de creure que el pròxim any no es portarà a terme algun succedani de festival musical, més ambiciós que 500 cadires, que ens faci somriure com quan es mira una criatura enlluernada amb les espurnes d’una bengala. Passeu Bon Any!