Jam Session: On la música deixa de ser planificada

Una jam session és el moment en què la música deixa anar el control. No és un gènere, ni un concert, ni un assaig, sinó un punt de trobada. Un espai on els músics es reuneixen sense guió, sense garanties i sovint sense saber què passarà després. El que importa no és la perfecció, sinó la presència. En una jam session, la música es converteix en conversa, el risc es converteix en combustible i escoltar esdevé tan important com tocar.

La idea de la jam session va sorgir de manera natural juntament amb el jazz a principis del segle XX. Quan acabaven les actuacions formals, els músics es quedaven. Els instruments quedaven fora. La pressió desapareixia. El que va seguir va ser la llibertat. Aquestes reunions informals permetien als músics experimentar, desafiar-se mútuament i desenvolupar les seves veus lluny de les expectatives del públic i dels líders de la banda. La jam session es va convertir en el laboratori on la música moderna va aprendre a evolucionar.

En essència, una jam session es basa en un llenguatge compartit i la confiança. Normalment hi ha un marc comú: una progressió de blues, un estàndard de jazz, un groove simple, però tot el demés està obert. Un músic proposa una idea, un altre respon, algú altre la interromp. Els solos no són actuacions; són afirmacions dins d'un diàleg. Els errors no són fracassos, són invitacions. La música viu en temps real.

La història del jazz és inseparable de les jam sessions. Espais llegendaris com el Minton's Playhouse de Harlem es van convertir en crisols d'innovació durant la dècada de 1940. Els músics van impulsar els tempos més ràpids, les harmonies més denses i les idees més lluny que mai. Figures com Charlie Parker i Dizzy Gillespie van utilitzar les jam sessions per redefinir la improvisació mateixa. El que més tard es va convertir en bebop no es va planificar en teoria: es va provar, es va desafiar i es va afinar nit rere nit en jam sessions on només van sobreviure les idees més fortes.

Les jam sessions també tracten de jerarquia, o més aviat, de la seva manca. Sobre el paper, l'experiència importa. A la pràctica, tothom ha de guanyar-se el seu espai en el moment. Un músic jove pot desafiar un veterà. Un músic tranquil pot robar la sala amb una sola frase. Aquesta dinàmica basada en el mèrit ha fet que les jam sessions siguin espais essencials per a l'aprenentatge, la transmissió i el creixement artístic. Moltes carreres no van començar a l'escenari, sinó a la part posterior d'un club a les 2 de la matinada.

El concepte de jam session es va expandir més enllà del jazz. En el blues, el rock i el funk, la jam session es va convertir en una manera d'estirar les cançons més enllà de la seva forma gravada. Jimi Hendrix va convertir les jam sessions extenses en declaracions explosives, especialment en escenaris en directe, on les cançons es dissolien en exploració crua. En la cultura del rock, les jam sessions es van convertir en sinònim de llibertat, excés i confiança creativa, de vegades caòtica, de vegades transcendent.

Les jam sessions també van tenir un paper crucial en la configuració de bandes i escenes. Molts llenguatges musicals es van forjar a través de la improvisació col·lectiva en lloc de la composició. Els ritmes funk, les textures de jazz fusion i fins i tot les primeres sessions de freestyle del hip hop comparteixen el mateix ADN: creació espontània guiada pel ritme i la resposta.

El que distingeix una jam session de la improvisació estructurada és la seva obertura. No hi ha cap obligació d'acabar, cap requisit d'impressionar. Una jam session pot col·lapsar, reiniciar-se o derivar cap a alguna cosa irreconeixible. Aquesta fragilitat és la seva força. Les jam sessions recompensen els músics que escolten profundament, s'adapten ràpidament i deixen anar l'ego. L'objectiu no és dominar, sinó connectar.

En el món actual de perfecció editada i control digital, les jam sessions continuen sent tossudament analògiques. No es poden replicar completament en un estudi ni optimitzar per a la transmissió en temps real. El seu valor rau en la immediatesa. Havies de ser-hi. I si hi eres, l'experiència era irrepetible.

Una jam session és música en el seu estat més honest: inacabada, sense vigilància i viva. És on els gèneres es dissolen, on els músics revelen qui són realment i on les idees només existeixen durant un instant. Quan la jam session acaba, no queda res tangible. Excepte el coneixement que, durant un breu temps, el so es va convertir en instint compartit.