L'escena musical espanyola està en crisi després d'una doble pèrdua sense precedents: les morts, en dies consecutius, de Jorge Martínez —conegut universalment com a Jorge "Ilegales"— i Robe Iniesta, l'influent compositor i líder d'Extremoduro. Les seves marxades han provocat una allau d'homenatges i un sentiment col·lectiu d'incredulitat entre els fans, els artistes i les institucions culturals.

El primer cop va arribar dimarts, quan Jorge Martínez va morir als 70 anys a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA), on havia estat ingressat els darrers dies a causa de complicacions derivades d'un càncer. La seva banda, Ilegales, havia anunciat al setembre la cancel·lació de tota l'activitat de gira perquè Martínez pogués rebre tractament. Va marcar la culminació de diversos mesos d'actuacions ajornades, inclosa la cancel·lació d'un gran concert a Oviedo, ja que els problemes de salut obligaven cada cop més el veterà músic a allunyar-se dels escenaris.

Mártinez deixa enrere una de les trajectòries més distintives i inflexibles del rock espanyol. Des de la formació d'Ilegales el 1983, va encarnar l'arquetip del líder de llengua afilada i políticament incorrecte, les lletres del qual barrejaven ironia, nihilisme, crítica social i pura urgència del rock and roll. Cançons com ara Tiempos nuevos, tiempos salvajes, Hola Mamoncete o Mi vida entre las hormigas es van convertir en marcadors culturals per a generacions senceres, definint un esperit irreverent que va donar forma a la identitat musical d'Espanya durant i després de la transició democràtica. Els seus companys el descrivien habitualment com un lletrista brillant, un guitarrista ferotge i un pensador ferotgement culte amb gust per la provocació i una absència total de complaença artística.

Abans que el món de la música pogués processar aquesta notícia, es va desenvolupar una segona tragèdia. Dimecres al matí, la família i el segell discogràfic de Roberto Iniesta Ojea, més conegut com a Robe, van anunciar la seva mort als 63 anys. El comunicat no va especificar la causa de la mort, tot i que l'artista havia afrontat importants problemes de salut en els darrers anys, inclosa la cancel·lació dels seus dos últims concerts el 2024 a causa d'una embòlia pulmonar.

La influència de Robe en el rock en castellà es considera àmpliament transformadora. Amb Extremoduro, fundat el 1987, va crear un so que combinava energia crua amb una veu lírica amarada de poesia, reflexió existencial i intensitat emocional. Àlbums com Agila, ¿Dónde están mis amigos? i Mayéutica es consideren fites del rock contemporani en castellà. El seu treball posterior en solitari va ampliar el seu vocabulari creatiu, guanyant-se la reputació d'escriptor, filòsof i músic, l'obra del qual va ressonar molt més enllà dels límits del gènere.

En el seu anunci, Dromedario Records va descriure Robe com "l'últim gran filòsof, l'última gran humanista i veu culta contemporània de la llengua espanyola", destacant el seu perfeccionisme, independència i influència formativa tant en col·legues com en públic. Els reconeixements oficials dels darrers anys, com ara la Medalla d'Or de les Belles Arts, la denominació d'espais d'assaig i d'un carrer a Plasència, i l'ús de la seva música en campanyes culturals, reflectien la rellevància cultural més àmplia que havia acumulat durant dècades.

A tot Espanya, els homenatges s'han continuat multiplicant. Les emissores de ràdio van dedicar programes especials a tots dos músics, mentre que els fans es van reunir en ciutats des d'Astúries fins a Extremadura per cantar les seves cançons. Els comentaristes culturals han qualificat les morts consecutives com "un final simbòlic d'una era", assenyalant que Martínez i Iniesta, malgrat els seus estils diferents, compartien un compromís amb l'honestedat artística, l'ambició literària i la independència de les pressions comercials.

S'esperen actes públics commemoratius en els propers dies, inclòs un homenatge oficial a Robe Iniesta a Plasència. De moment, la comunitat rockera espanyola continua lluitant amb la magnitud de perdre dues de les seves veus més definidores en menys d'un dia, un cop emocional que subratlla el poder perdurable dels seus llegats.

Les morts inesperades de Robe Iniesta, fundador d'Extremoduro, i de Jorge Martínez "Ilegales", líder d'Ilegales, han submergit l'escena musical espanyola en un estat de xoc, marcant la pèrdua de dues figures definidores del rock ibèric en només 48 hores.