El món de la música està de dol per la tràgica mort de Brent Hinds, l'exguitarrista principal i vocalista de l'aclamada banda de heavy metal Mastodon. Hinds, de 51 anys, va morir dimecres a la nit després d'un accident de motocicleta a Atlanta, Geòrgia. Segons les autoritats locals, l'accident va tenir lloc aproximadament a les 23:35 quan la seva Harley-Davidson va xocar amb un BMW SUV, el conductor del qual no va cedir el pas mentre girava a la intersecció de Memorial Drive SE i Boulevard SE. El personal mèdic el va declarar mort al lloc dels fets.

La mort de Hinds ha commocionat la comunitat musical mundial, especialment entre els fans del progressive i el heavy metal. Conegut pels seus riffs de guitarra ardents, la seva veu crua i la seva personalitat extraordinària, Hinds va ser fonamental per donar forma al so únic de Mastodon durant dues dècades. La seva sortida de la banda a principis d'aquest any ja havia deixat a molts preguntant-se com tiraria endavant el grup sense un dels seus membres més icònics. Ara, la seva mort prematura projecta una ombra encara més fosca sobre el futur del llegendari grup.

Una força creativa truncada
Nascut el 16 de gener de 1974 a Helena, Alabama, Brent Hinds va créixer immers en les tradicions musicals del sud. Inicialment va aprendre a tocar el banjo abans de passar a la guitarra, una decisió que definiria la seva carrera. L'any 2000, Hinds va cofundar Mastodon juntament amb el baixista/vocalista Troy Sanders, el guitarrista Bill Kelliher i el bateria/vocalista Brann Dailor. Durant els següents 25 anys, el quartet es va convertir en sinònim de metal progressiu innovador, combinant narrativa complexa, destresa tècnica i emoció crua en àlbums com Leviathan (2004), Blood Mountain (2006) i Crack the Skye (2009).

L'impacte de Mastodon en el gènere no es pot exagerar. La seva capacitat per teixir narratives complexes, inspirades en tot, des de Moby-Dick de Herman Melville fins a lluites personals amb el dol, els va valer l'aclamació de la crítica i una base de fans devots. Cançons com "Sultan's Curse", que va guanyar un Grammy a la Millor Interpretació de Metal el 2018, van mostrar el talent de Hinds no només com a músic sinó també com a narrador.

El març del 2025, Mastodon va anunciar que Hinds havia deixat la banda, al·legant una decisió mútua. Tanmateix, les tensions van brollar sota la superfície. Fa només unes setmanes, Hinds va qüestionar públicament la idea d'una separació mútua, acusant els seus antics companys de banda d'acomiadar-lo per ser "qui sóc". Va arribar a anomenar-los "humans horribles" i va afirmar que les seves gravacions d'estudi depenien en gran mesura d'Auto-Tune a causa de la seva incapacitat per cantar en tonalitat. Malgrat aquestes controvèrsies, ningú podia negar la marca indeleble que Hinds va deixar al catàleg de Mastodon i al panorama més ampli del metal modern.

Arriben els homenatges
La notícia de la mort de Hinds va provocar una allau d'homenatges de tota la indústria musical. Mastodon va publicar una sentida declaració a Instagram, dient:

"Estem en un estat de tristesa i dolor insondables... ahir a la nit Brent Hinds va morir com a conseqüència d'un tràgic accident. Estem desconsolats, commocionats i encara intentem processar la pèrdua d'aquesta força creativa amb qui hem compartit tants triomfs, fites i la creació de música que ha tocat el cor de tants. Els nostres cors estan amb la família, els amics i els fans de Brent. En aquest moment, us demanem que respecteu la privadesa de tothom durant aquest moment difícil."

Altres artistes es van unir per retre homenatge al guitarrista caigut. William DuVall d'Alice in Chains va tuitejar:

"Això m'ha deixat sense alè. DEP pel gran Brent Hinds."

Queens of the Stone Age va afegir:

"Descansa en pau, Brent Hinds. Amb amor i respecte. Ens veiem a l'altra banda, vell amic."

Fins i tot fora de l'escena metal, la influència de Hinds va ressonar profundament. Ja sigui col·laborant amb artistes com Killswitch Engage, contribuint a bandes sonores per a pel·lícules com Jonah Hex o apareixent com un salvatge a Joc de Trons de HBO, Hinds mai va defugir explorar noves vies artístiques. Els seus projectes paral·lels, com ara Fiend Without a Face, West End Motel i Giraffe Tongue Orchestra, van demostrar encara més la seva versatilitat i passió per l'experimentació.

Un llegat que perdura
Tot i que la vida de Hinds va acabar massa aviat, les seves contribucions a la música perduraran. Per als fans de tota la vida, cançons com "Seventh Son" i "Colony of Birchmen" segueixen sent testimonis del seu geni com a compositor i intèrpret. Més enllà de les seves habilitats tècniques, Hinds va aportar una sensació d'imprevisibilitat i autenticitat a cada projecte que va tocar. Ja fossin les seves esbojarrades actuacions escèniques, la seva veu distintiva o la seva individualitat sense complexos, va encarnar l'esperit del rock 'n' roll en la seva forma més pura.

Mentre continua la investigació de l'accident, aquells que coneixien Hinds personalment el recorden no només com a músic, sinó també com una ànima lliure que vivia la vida segons els seus propis termes. Els amics el descriuen com algú que valorava la creativitat per sobre de tot, sovint prioritzant l'art per sobre de la convencionalitat.

De moment, l'atenció continua sent honorar la memòria de Hinds. S'anima els fans de tot el món a revisitar la seva obra, no només amb Mastodon, sinó també a través de les seves diverses col·laboracions, per celebrar una vida dedicada a superar límits i desafiar expectatives.

Brent Hinds potser ja no hi és, però la seva música continuarà inspirant les generacions futures. Descansa en el poder, Brent. El teu llegat continua viu.

«Estem desconsolats, commocionats i encara intentem processar la pèrdua d'aquesta força creativa.» – Mastodon